Plats divertits

amb dues esberginies

Amanida de ratolins

Cuquets de pa de motlle farcits de pollastre

Ingredients per a 4 persones:
20 llesques de pa de motlle blanc
2 cebes
8ous
500 g de pit de pollastre
120g de blat de moro dolç
120 g de pernil serrà
400 g de maionesa
2 ó 4 tomàquets cherry
olives negres i verdes
oli d’oliva
Sal i pebre
 
Elaboració:
1. Posa les llesques de pa durant 15 minuts al congelador. un cop passat aquest temps, treu-les i, amb l’ajuda d’un motlle rodó, fes una circumferència a cada una de les llesques. Col·loca el pa a una paella i torra’l per les dues bandes. Reserva’l.

2. Pela les cebes, talla-les ben fines i fes-les coure a la paella a foc lent durant 20 minuts o fins
que estiguin ben caramel·litzades. Remena perquè no s’enganxin a la paella.

3. Posa els ous en un cassó amb aigua freda salada i, quan arrenqui el bull, fes-los coure durant 8 minuts. Refresca’ls, pela’ls i reserva’ls.

4. Salpebra el pit de pollastre i fes-lo coure a la paella amb poc oli i a foc molt suau. deixa’l refredar i pica’l molt fi amb l’ajuda d’un ganivet esmolat. Reserva’l.

5. Escorre el blat de moro dolç i reserva’l.

6. Ratlla els dos ous durs i posa’ls en un bol. Afegeix-hi el pit de pollastre picat, el blat de moro, la ceba caramel·litzada i el pernil serrà, desgreixat i picat. Remena perquè es barregin bé tots els ingredients. Finalment, afegeix-hi la maionesa i reserva-ho a la nevera durant 20 minuts.

7. Renta els tomàquets, talla’ls per la meitat i reserva’ls.

8. Suca amb una mica del farciment cada un dels discs de pa (deixa dos sense farciment), posa un dels discs a sobre de la taula i ves col·locant els altres a sobre (cada cuquet ha de tenir nou discs). deixa sempre el farciment mirant cap amunt. Acaba la torre amb la llesca que no té farciment.
A continuació, estira la torre i dóna-li l’aspecte de cuquet amb l’ajuda de les olives i els tomàquets cherry.
 
 Consell :
Amb un motlle petit poden sortir tres o quatre circumferències per cada llesca de pa i, per tant, es poden fer més cuquets.

Aquesta és una recepta de la revista "Sabor" de Caprabo i la podeu trobar clicant aquí

Esmorzar amb ritme

Com tancar una bossa de patates sense cap estri

Hi ha qui se les pensa totes !!

Un conte amb molt de gust

Aquest conte és de la sèrie de tv3 "Una mà de contes". És una delícia, com tots els que he vist d'aquesta sèrie. Aquest és de l'Eulàlia Fargas i amb ingredients de cuina explica una història senzilla i bonica.

L'he descobert en el lloc cuinapernens.com on es mostra l'oferta dels tallers de cuina que organitza el mercat de La Boqueria i dirigeix l'Eulàlia Fargas.

Taller de cuina dels petits

Els nens i nenes de les classes de 5 anys, els dofins i els taurons, fan tallers els dimecres a la tarda.

        En el taller de cuina han preparat les següents receptes:

•  macedònia de fruites
• entrepà
• canapés
• "bombons"
• pastís de xocolata

En aquestes estones, tots plegats ens ho passem bé descobrint aliments: tastant, olorant, tallant, ratllant, barrejant,...  L'estona ens passa volant.
Cada dia preparem una recepta i ens en emportem una mostra a casa, dins la carmanyola, per tastar-la amb la família.
A final del trimestre, a l'hora de preparar l'àlbum amb els treballs del trimestre també ho recordem.

Com fer una truita segons l'explicació del Miquel Estrada

TRUITA  (d’un ou, a la francesa?...)

1. Es posa una paella al foc, la qual s’ha d’untar lleugerament amb oli d’oliva.

Mentrestant...

2. Es dóna un cop sec a la closca de l’ou contra el caire mateix de la paella o del plat;amb mesura,ni fluix ni fort, el just per obrir una esquerda necessària per on, amb llestesa, s’hi introdueixen les puntes dels dits polse de cada mà, ( si no ets d’aquelles persones que es roseguen les ungles hi tens molt de guanyat...)  i sense massa contemplacions s’esberla la closca i s’obre, tot deixant que el contingut  llefiscós i magnífic de la clara i el rovell es dipositi al bell mig d’un plat fons, ben sencer i net de brossa. S’agafa una forquilla i se’l bat amb ganes, imitant el gest circular que faríem si el volguéssim fer saltar a corda.

Tot seguit...

3.Comunment una persona és considerada prou destre en l’art de la cuina, quan,sense que algú d’aprop seu, pretesament més destre encara,  l’hagi d’apressar amb aquell: “Ep!, que l’oli ja es crema...” i aconsegueix tot d’una conjuminar  ensems les operacions 1 i 2 amb prou harmonia, de manera que quan la substància en qüestió toca el cul roent de la paella fa: Txiiiiiiiiiiiiit!...Sense gaire estridència ni fum.

Salvats aquets delicats preliminars s’acostuma a respirar a fons (hi ha qui fa veure que xiula) i, mitjançant un parell de moviments precisos amb el canell,  es procedeix  a estendre l’ou per tota la paella, regularment i sense buits.S’espera uns segons fins que, pura intuïció, hom pensa que de sota  ja  rosseja... Tot prest i amb la punta de la forquilla es comença la retirada: Per un extrem primer, es fa un doblec, i l’altre després, el següent i el remat final. “Ale, hop!” Un toquet i al plat.

NOTA

El més prudent és no esperar reverències ni aplaudiments.Tanmateix,  en el  racó més íntim  de la persona que ha superat aquest tràngol amb  un mínim de llustre, sempre hi  queda aquell sentiment únic  d’haver posat un fonament  trascendent a la seva vida, i com no, dels que l’acompanyen.   

Caseta de xocolata

Mireu quina bona pinta que té aquesta caseta !!

Clicant aqui podreu veure la recepta per fer-la.